diumenge, 9 de gener del 2011

He fumat, ho he deixat, he tornat a fumar, però per damunt de tot sóc lliure.


La llibertat és un estat de dret on els individus hem de ser capaços i estar disposats a decidir, escollir, exercir, assumir, però sobretot a ser conscient que podem fer-ho. Dic això perquè molta gent confon allò que les societats huamanes creem per autoregular-nos i el concepte de llibertat. Aquests dies molta gent creu que per fi s'ha fet justicia i la llibertat ha guanyat la partida perquè s'ha prohibit fumar a tots els locals així com també a certes distàncies dels parcs infantils i dels hospitals.


No seré jo qui defensi el tabac ja que malgrat ser fumador, és la segona vegada que deixo de fumar pel convenciment que és un vici que provoca una extrema adicció i les seves conseqüències són totes nefastes. Però si que defensaré el drets d'aquells que volen escollir. Perquè al final, no parlem d'un vici o d'un altre sinó d'uns comportaments que legislen els usos de l'espai públic, limiten l'ús d'escollir i permeten que els culpables en surtin impunes.


I és que un sempre s'ha de fer moltes preguntes. Com per exemple, per què el govern no aplica la mateixa llei que obliga a tots els productes a identificar TOTS els components que s'utilitzen per la seva fabricació? Per què no es posa a palestra les més de 350 substàncies quimíques -en alguns casos il·legals- que s'utilitza en la fabricació dels cigarrets? Per què malgrat ser un vici tant dolent es pena i es castiga el seu ús o consum però no la seva fabricació? Per què el govern segueix lucrant-se dels impostos inderiectes que genera aquest producte? Per què al mateix temps que en delimita el seu consum torna a ampliar els punts de venda, com per exemple, les estacions de servei? Per què el tabaquisme no es tracta com una patologia mèdica que necessiti processos de desintoxicació com altres drogues? Per què malgrat l'ús cannabis té propietats positives per a diferents malalties i el tabac -fabricat amb tots els aditius- no en té ni una, i en canvi si el deixen fabricar i distribuir? Per què ningú es planteja le sdiferències d'ús del tabac natural i el tabac adulterat per les grans fàbriques? Perquè no e spoden dividir els locals en fumadors i no fumadors com es feia? Per què els drets dels uns vlen més que els dels altres al mateix temps que fumadors i no fumadors estem per sota dels drets de les tabcaleres? Entre tantes d'altres preguntes...


En general, entre la indignació d'uns i la estúpida sensació de triomf d'altres, la majoria no hem percebut que un cop més estem en mans d'uns governants que fan jocs d'equilibris amb els seus propis interessos lluny de partir-se la cara pels interessos de tots. Potser, és la mostra que un cop més, la societat malgrat ens queixem fem la gara gara a aquells que ens manen i ens manipulen amb total impunitat. I a sobre encara els riem les gràcies... quan del què parlem és de llibertat.