diumenge, 20 de març del 2011

És cosa de tots!


A dia d'avui, en un món convuls és fàcil escoltar arreu que molts estan cansats dels polítics, de la situació econòmica, vaja, de la situació del món en general. Sovint, ens obsequem en respondre i afirmar què no ens agrada. Però lluny d'arribar a trobar respostes a per què vivim en una societat que no ens agrada, senzillament ens dediquem a desvincular allò que no ens agrada de les nostres pròpies vides.

Els polítics són com són perquè nosaltres som com som. Sí, ho sé fa ràbia. Però les coses són així. La societat en si mateixa és un cúmul de persones amb les seves afinitats i diferències. Però en si mateixa és un conjunt on els mínims comuns denominadors prevalen. Prevalen per formular lleis, per establir què està de moda, per decidir que està bé o malament, etc. Evidentment tot és més complex. però a trets generals la majoria decideix el què regula moral, ètica i legalment el nostre entorn.
Però el fet és que no podem queixar-nos dels polítics sense queixar-nos de nosaltres mateixos. Nosaltres formem part d'aquest conjunt que deixa que les coses continuïn igual. Nosaltres deixem que el Bancs provoquin una crisi financera i els donem subvencions que malgrat els beneficis nets que tenen les entitats mai més tornaran, malgrat tractar-se de diner públics. Nosaltres permetem que els periodistes i mitjans de comunicació tapin les vergonyes de les aventures sexuals dels polítics que tenen protegida i blindada la seva vida sexual per un pacte tàcit des de la transició. Nosaltres permetem que es donin milions d'euros a multinacionals que se'ls guarden a la butxaca mentre obliguen als treballadors eles seves fàbriques ubicades a catalunya a baixar-se el sou si no volen que tanquin la planta sencera. Uns diners que per suposat no tornaran malgrat al cap de l'any tinguin benefici, i a ningú li produeix cap estranyesa.

El món no és així. El món l'hem anat construint entre totes les generacions de persones que conformem cada societat cultural. Però no totes les societats són iguals. Hi ha societats, com les nòrdiques o la japonesa on l'honestedat prima per sobre d'altres emocions i aptituds polítiques. Els polítics són un reflex de la societat que entre tots conformem. I com a tal hem oblidat una cosa: el poder és a les nostres mans. No simbòlicament, sinó realment.

Si volem honestedat apliquem-la al nostre àmbit habitual de vida. Si volem que la gent es comproti com cal deixem de girar la cara quan veiem que algú roba algo pel carrer, posa els peus als seients dels ferrocarrils o llença un paper al mig de la vorera. Si volem recuperar el poder, apaguem tots la llum auna hora concreta apagant milers d'habitatges pressionant així a les elèctriques que ens pauja el preu però regala l'energia a tots els seus treballadors. Si volem canviar el món deixem d¡acceptar o de pensar que per tenir un càrrec o un altre ens pertoquen un seguit de privilegis pagats amb diners (privats o públics) però que no ens correspon. I així un llarg etcètera fins a entendre que aquest és l'efecte mirall. Si nosaltres actuem com cal, no deixarem lloc a la nostra societat a gent mediocre que s'aprofiti dels demés. I així la ciutadania recuperara la seva responsabilitat. T'atreveixes a plicar aquestes exigències al teu dia a dia i a la teva vida? Si és així benvingut al principi del canvi.

dimecres, 9 de març del 2011

Crònica d'una mort anunciada

Malgrat molta gent es lamenta ara, la marxa de Derbi de Catalunya és un pas més cap a la liquidació del sector del motociclisme a Catalunya. Un sector, que per posar-nos en antecedents, havia estat el segon més productiu del món gràcies a la combinació de la productivitat d'indústries multinacionals com Honda o Yamaha, amb indústries artesanals com Rieju o Gas Gas. Ara toca acomiadar-se de la marca Derbi ja que Piaggio ha decidit traslladar la mítica marca fundada per la família Rabasa a Mollet mitjançant un taller de reparació de bicicletes que regentaven el 1922 a aquesta localitat.

Malgrat Catalunya és un punt de referència pel que fa al motociclisme, no solament per ser un els punts on arrelaren històricament gairebé totes les disciplines de les dues rodes, des del trial, al motocrós fins a la modalitat de velocitat, sinó perquè després de tants anys é un dels punts on es concentren més motocicletes, fabriques tant de producció directa com auxiliar de producció d'accessoris, així com també per l'arrelament d'una afició entorn als diferents pilots de la zona.


Però les normatives actuals castiguen el món d ela motocicleta. Unes normatives discriminatòries que malgrat al sector automovilístic han arribat a subvencionar concessionaris i empreses estrangeres com Nissan o Seat que s'han embutxacat milions d'euros malgrat han retallat igualment sous i llocs de treball, i per tant, diners que han anat directament a les arques de les seus de les multinacionals i que mai més es retornaran ni directa ni indirectament.


Però el món de les dues rodes n'hi ha estat subvencionat, malgrat les fàbriques de les dues rodes aposten per Catalunya i creen llocs de feina. Tot i que Barcelona és una de les ciutats del món amb més motos, sembla que res d'això importa. la decisions polítiques han fet que el carnet de ciclomotor passi dels 14 als 16 anys com la mesura més fàcil per NO regular ni implementar un pla pedagògic de formació per adolescents que perdran oportunitats de mobilitat i de responsabilitzar-se davant de la circulació viària. Segueixen sense regular el fet que robar un ciclomotor continuï sent una falta davant de la llei i no un delicte, afavorint així un desgavell de la protecció d'aquests vehicles.

Però tampoc s'han atrevit a entrar directament en el fet de les autoescoles malgrat diuen que la seguretat viària és una de les majors preocupacions. Llavors per què treure's el carnet de conduir no implica un procés pedagògic d'aprenentatge sinó caure en mans d'uns funcionaris que no tenen ni puta idea de què fer en determinades situacions que són qui valoraran si tens aptituds o no? Per què no s'implanta les escoles de pilotatge de forma oficial perquè els usuaris a par de pagar preus desorbitats per un carnet puguin aprendre de forma pràctica i pedagògica a conduir una moto? Per què ara enduriran la llei d'ITV en motos que limitaran els accessoris que es pugin col•locar a les montures incrementant doncs la crisi que patirà el sector d ela indústria auxiliar que també està arrelada a Catalunya? Com pot ser que per portar una moto gran hagis d'estar limitat en el temps en funció de la potència, independentement de si saps o no conduir, de si portes o no la moto limitada sinó ue solamente depengui d'un compte enrere que dura dos anys exacte?

És lamentable que ningú es faci responsable d'aquests fets. primer perquè les lleis de circulació i lleis que afecten l'articulació del sistema d'obtenció de carnets no estan promogudes per persones expertes en el seu camp sinó per tecnòcrates que no saben quines repercussions tenen les seves decisions. I encara és més lamentable que els ciutadans creiem que un model com Alemanya no és possible, perquè lògicament Espanya no pot aspirar a seguir aquell model... Solament amb decisions correctes i almenys amb la voluntat de millorar, podríem aspirar a segur el model alemany on tenen uns índex de seguretat altíssims, així com unes bones infraestructures i uns nivells de conducció òptims sense anar en contra de la indústria que crea llocs de feina i en definitiva aporta riquesa al seu territori. Quan n'aprendrem? Quan sigui massa tard i Catalunya perdi les últimes industries de les dues rodes que encara batallen per tirar endavant el seu projecte?