Últimament no puc deixar de pensar en un fet que la majoria obviem. Un fet potser poc trascendent però que em neguiteja. En un món on la majoria de gent aspira a ser feliç -sigui qun sigui el concepte que tinguem uns i altres de com arribar a complir aquest objectiu- i on la gran majoria clama per canvis profunds d'actitud per millorar el nostre entorn, estem perduts. És en aquestn món, on demanem més qualitat, mé shumanitat, més implicació, més transperència, més integritat i coherència... Tots demanem quelcom més a polítics, gestor i lobbys. Però com som i qui som els què ho demanem? Quina distància adoptem amb allò que s'ha de canviar? Això em pregunto cada vegada que viatjo en cotxe i m'adono que tots aquells que clamem insitentment per aconseguir una qualitat política i humana som els que ni tan sols sabem circular per una autopista de múltiples carrils per on ens toca. Això em neguiteja. Em neguiteja pensar que la societat que aspira a donar lliçons de moral és la que ni tan sols sap situar-se pel carril dret quan toca per aconseguir que tots col·lectivament fluim amb suavitat per les carreteres. Un fet insignificant però tant evident que no puc obviar. I tu?
