Invertir el temps per no perdre'l!

El temps passa. Tornem a estar al llindar de les festes de Nadal. En aquests moments, no és estrany compartir converses amb aquells que tenim més aprop sobre la perplexitat que tenim la majoria envers la persepció del temps. I és que tots compartim aquesta estranya sensació que el temps se'ns escapa i que a mesura que creixem aquest és més fugicer. Malgrat tot, cal recordar que el temps sempre és el mateix si bé és la percepció el què canvia. Precisament per això, recomanen establir-se en un estat de plena consciència per poder gaudir d'una màxima persepció fet que teòricament relentitza aquesta percepció. I, enmig d'aquesta febre consumista de Nadal, val la pena calmar-se i gaudir del què fem i vivim a cada segon. És per això que cal pensar detingudament amb què comprarem, què volem regalar, quan ens volem gastar, entre d'altres. Per una banda aconseguirem allunyar la sensació de rapidesa del pas del temps, i contribuirem a no fer regals de forma intrascendent i compulsivament. Així que, si no volem perdre el temps és recomanable invertir temps en gaudir, ser conscients, planificar el nadal i els regals per tal de viure-ho plenament. I és que invertir temps en aquells que estimem és la millor manera de no perdre'l.

Havia de passar: és estadística.

El passat 19 de novembre estava de camí a la feina. A la cruïlla d'Avinguda de l'Estadi amb Santa Madrona em vaig deturar a un semàfor. Feia fred i eren gairebé les deu del matí. Recordo que al meu costat hi havia un cotxe d'autoescola i que em quedaven gairebé uns 200 metres per arribar a l'Institut Barcelona Esports, on treballo. La gran avantatge de tenir un horari flexible és que al matí puc entrar a treballar més tard -evidentement quedant-me més tardes a treballar i plegant més tard- podent prendre'm amb calma la odissea que suposa anar de Sabadell a Barcelona, ja sigui en vehicle privat o transport públic.

El semàfor estava en vermell i recordo com malgrat portava guants vaig acostar les mans al motor. És una de les avantatges de conduir una moto gran, quan el motor s'escalfa és com una petita estufa temperada que no crema però reconforta. Llavors el semafor es va posar en verd, instintivament vaif donar gas i, per la meva sorpresa, la moto es va revolucionar sorollosament però no es va moure ni un xic.

"Idiota", vaig pensar per mi mateix. No havia insertat la marxa i el motor en punt mort s'havia revolucionat i prou. Lentament, vaig inclinar-me una mica fent veure -un tic que solem tenir els motoristes- que hi ha hagut algun imprevist aliè a la nostra voluntat. En definitiva, vaig dissimular mentre insertava la marxa i contemplava com el cotxe d'autoescola arrancava a pas de tortuga.

Amb la marxa insertada vaig arrencar, content. Feia un molt bon dia, fred però amb molt de sol. Tenia moltes ganes d'acabar unes feines de marxandatge i senyalètica -dos temes que m'apassionen, ves per on- i mentre la moto ronronejava i avançava lentament vaig veure com el cotxe d'autoescola circulava tant lent que els condutors de darrere començaven a embogir. A tant sols 10 o 15 km/h vaig haver superat la seva alçada i just quan anava a insertar la segona marxa i a obrir gas de fons, vaig snetir com una fiblada al cap.

No sé com un taxista apareixia per la meva esquerra saltant-se dos carrils i provant de girar. Amb l'únic incovenient que per fer-ho havia de creuar la meva trajectròria. I així va ser. L'únic que recordo d'aquell moment, va ser veure el taxi, veure que anava tant depressa i solament temps per pensar: no penso morir.

Sona dramàtic però és l'únic que recordo que vaig pensar. En aquell moment el taxi va impactar contra la meva moto i contra mi. Recordo el tacte dels plàstics a la meva cama i com jo vaig estirar-la perquè no quedés atrapada. Finalment i volant pels aires, vaig albirar un moment la meva moto que després d'enganxar-se al morrro del cotxe queia a terra. El taxi ni tan sols havia frenat. No podia pensar en res i no ho vaig fer. Vaig encongir braços i cames i vaig provar de caure d'espatlla a terra.

Així va ser. I mentre l'asfalt fred m'abraçava el cop sec del meu cos em va provocar un calfred. La respiració va quedar tallada a l'instant. En aquell mment vaig tornar a pensar de pressa: no podia moure les cames, o almenys no ho notava. De sobte un ciclista es va acostar a mi i em va preguntar si estava bé. Vaig dir que sí, però que ningú provés de treure'm el casc. No sabia si havia impactat amb el terra també. I en aquell moment un espiral de gent, companyia, veus va arremolinar-se al meu voltant. Recordo perfectament un noi que conduïa una Yamaha R6, em va dir que estigués tranquil i que el taxista s'havia passat tres pobles. El ciclista va trucar a la meva xicota, la Bàrbara, amb qui vaig parlar a través del casc. Jo no l'escoltava però ella a mi sí i jo no parava de dir que estava bé. Després una noia que era metge va posar-se al meu costat i em va fer respondre cadascuna de le spreguntes que em feia. I en aquell moment vaig sentir al taxista cridar. Resulta que ben nerviós l'home estava intentant fotre'm a mi les culpes, em sembla que a insultar-me i a cridar.

Malgrat el taxista era pakistaní i parlava en un succedani de castellà jo vaig dir-li des de terra que tenia sort, que si em pogués aixecar li partira la cara. Ben clar i català. És el què té recordar cada dos per tres l'anunci "D'ajuda'm parla'm en català". Dos vellets, que m'havien tapat les cames amb les seves jaquetes, gairebé arriben a les mans amb ell. I al final va fer acte de presència la Guàrdia Urbana i els serveis d'emergència. La veritat és que després d'això arriba el capítol del dia i mig més llarg de la meva vida a l'Hospital Clínic de Barcelona, on a banda d'ignorar-me, no fer-me les proves corresponents després d'un accident, em van torturar amb la seva incompetència. Però d'això no en vull parlar ja que al final vaig ser traslladat al parc Taulí de sabadell on si que van estar a l'alçada i al cinqué dia em van deixar marxar.

Aquell dia, un seguit de factors van coincidir. Estic segur que havia de patir l'accident. Recordant cada decissió meva al llarg del matí des que m'havia llevat penso que era inevitable. cada vegada que havia cedit el pas i havia deixat passar a un altre conductor, cada vegada que jo n'havia passat a un altre, cada semàfor que havia respectat i no havia passat ràpid apurant els últims segons de llum taronja o cadascún que no havia passat quan el de peatons es posa en vermell; cada moment en el què hagués pogut circular a 130 en comptes de fer-ho a 80 km/h; el fet que sempre porto l'equipació corresponent per anar en moto (mínim, guants i una bona jaqueta amb proteccions); les proteccions de la moto (els pelacrash que el delc ostat esquerre es va enclastar al morro del cotxe permetent-me alliberar la cama); la meva estimada moto de 230 kg; i un llarg etcètera on segurament al final acceptaré que hi havia més d'un "angelet" cuidant de mi. En definitiva havia de passar. No puc dir una altra cosa. Però va passar i la gent del meu voltant va prendre partit, va passar i totes les circumstàncies em van ser favorables. Amb una cotilla metàl·lica que em manté l'esquena recta, amb uns mesos de repós per endavant, una moto sinistrada, una rascada a la cama, i un somriure. Però va passar i aquí estic!

Eleccions 2010 // 30 candidatures: Tarragona

I, finalment, aquestes són les nadidatures que participaran a la carrera electotral a Tarragona:

Partit dels Socialistes del Catalunya (PSC-PSOE)
Convergència i Unió (CiU)
Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco (EB-CENB)
Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
Plataforma per Catalunya (PxC)
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICEUiA)
PACMA (Partit Antitaurí contra el Maltractament Animal)-Partit Animalista
Partido de los Pensionistas en Acción (PDLPEA)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC / Esquerra)
Partit Popular (PP)
Pirates de Catalunya (Pirata.cat)
Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)
Partit Família i Vida (PFiV)
Reagrupament Independentista (RI.CAT)
Falange Española de la JONS (FE de las JONS)
Alternativa Liberal Social
Els Verds-Grup Verd Europeu (EV-GVE)
Democraticaweb (DW)
Des de Baix
Unificación Comunista de España (UCE)
Partido Obrero Socialista Internacionalista (POSI)
Coordinadora Reusenca Independent (CORI)
Por un Mundo Más Justo (PUM+J)
Partido Gay, Lésbico, Bisexual, Transexual y Heterosexual-Todos
somos iguales (GLBTH / TSI)
Movimiento Social Republicano (MSR)
Unión Progreso y Democracia (UPyD)
Solidaridad y Autogestión Internacionalista (SAIN)
Centro Democratico y Social (CDS)
Ciutadans-Partido de la Ciutadania (C´S)
Partit Republicà d’Esquerra-Izquierda Republicana (PRE-IR)

Eleccions 2010 // 26 candidatures: Girona

I aquesta és la llista de les candideatures que es presentaran a les eleccions a la provincia de Girona:

Partit dels Socialistes del Catalunya (PSC-PSOE)
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICVEUiA)
Convergència i Unió (CiU)
Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco (EB-CENB)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC / Esquerra)
Partit Família i Vida (PFiV)
Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
PACMA (Partit Antitaurí contra el Maltractament Animal)-Partit
Animalista
Plataforma per Catalunya (PxC)
Partido de los Pensionistas en Acción (PDLPEA)
Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)
Partit Popular (P.P.)
Des de Baix (Des de Baix)
Reagrupament Independentista (RI.CAT)
Ciutadans-Partido de la Ciutadania (C´S)
Falange Española de la JONS (FE DE LAS JONS)
Pirates de Catalunya (Pirata.cat)
Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI)
Partido Gay, Lésbico, Bisexual, Transexual y Heterosexual-Todos somos iguales (GLBTH/TSI)
Unión Progreso y Democracia (UPyD)
Coordinadora Reusenca Independent (CORI)
Unificación Comunista de España (UCE)
Pagesos per la Dignitat Rural Catalana (PDR.cat)
Movimiento Social Republicano (MSR)
Els Verds-Grup Verd Europeu (EV-GVE)
Partit Republicà d’Esquerra-Izquierda Republicana (PRE-IR)

Eleccions 2010 // 29 candidatures: Lleida

Aquestes són les candidatures que concorren a les eleccions a la provincia de Lleida:

Convergència i Unió (CiU)
Partit dels Socialistes del Catalunya (PSC-PSOE)
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICVEUiA)
Plataforma per Catalunya (PxC)
Solidaritat Catalana per la Independència
Partit per Catalunya (PxCAT)
Partit de Justícia i Progrés (PJP)
Partido de los Pensionistas en Acción (PDLPEA)
Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco (EB-CENB)
Falange Española de la JONS (FE DE LAS JONS)
Partit Antitaurí contra el Maltractament Animal-Partit Animalista (PACMA)
Partit Popular (PP)
Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)
Des de Baix (Des de Baix)
Reagrupament Independentista (RI.CAT)
Partit Família i Vida (PFiV)
Movimiento Social Republicano (MSR)
Bloc Sobiranista Català (Bloc SC)
Coordinadora Reusenca Independent (CORI)
Els Verds-Grup Verd Europeu (EV-GVE)
Pirates de Catalunya (Pirata.cat)
Partido Aragonés (PAR)
Unión Progreso y Democracia (UPyD)
Ciutadans-Partido de la Ciutadania (C´S)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC / Esquerra)
Por un Mundo Más Justo (PUM+J)
Partit Humanista de Catalunya (PH)
Unificación Comunista de España (UCE)
Centro Democrático y Social (CDS)

Eleccions 2010 // 29 candidatures: Barcelona

Un total de 114 candidatures es presentaran a les eleccions al Parlament de Catalunya. Un fet que pot resultar divertit si hom es dedica a buscar informació de cadascuna de les candidatures. Aquesta és la llista de candidatures que es presenten a la provincia de Barcelona:

Partit dels Socialistes del Catalunya (PSC-PSOE)
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICVEUiA)
Convergència i Unió (CiU)
Gent Nostra (GN)
Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco (EB-CENB)
Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
PACMA (Partit Antitaurí contra el Maltractament Animal)-Animalista
Esquerra Republicana de Catalunya (Esquerra)
Partido de los Pensionistas en Acción (PDLPEA)
Falange Española de la JONS (FE de las JONS)
Plataforma per Catalunya (PxC)
Partit Popular (PP)
Reagrupament Independentista (RI.CAT)
Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)
Des de Baix
Partido Castellano (PCAS)
Ciutadans-Partido de la Ciutadania (C´S)
Coordinadora Reusenca Independent (CORI)
Pirates de Catalunya (Pirata.cat)
Unión Progreso y Democracia (UPyD)
Unificación Comunista de España (UCE)
Partido Obrero Socialista Internacionalista (POSI)
Por un Mundo Más Justo (PUM+J)
Familia y Vida (PFyV)
Els Verds-Grup Verd Europeu (EV-GVE)
Movimiento Social Republicano (MSR)
Alternativa de Govern (Alternativa de Govern)
Partit Republicà d’Esquerra-Izquierda Republicana (PRE-IR)
Partit Humanista (PH)

Eleccions 2010 // 114 candidatures: Escons en Blanc

Ja és públic. Un total de 114 candidatures participaran a les properes eleccions a Catalunya, el 28 de novembre vinent. Hi ha opcions per a tots els gustos, des d'extrema dreta fins a diguem-ne d'esquerra, ja que en aquest cas les esquerres ja han perdut els extrems dins del panorama de crisi ideològica per al qual naveguen. La grandesa de la democràcia fa que no solament hi hagi partits, això sí alguns de dubtosa credibilitat, d'opcions ideològiques tradicionals sinó que també n'apareixen de més alternatius. La veritat, però, que el més improtant és saber què hi ha moltes opcions que confrmen un ventall polític que per primera vegada podria jugar a favor de la ciutadania.

I és que tots aquells que normalment s'abstenen han d'entendre que l'única manera de trencar amb l'estabislhment actual és precisament participant. L'abstenció no solament és poc favorable a aquells que creuen que així es prodiguen en l'art de la reivindicació ans al contrari. L'abstenció afavoreix als partits que comopten amb representació al Parlament, que tenen una mobilització de votants al llarg de la seva aparició regular als mitjans. També una baixa participació provoca que segons el sistema electoral vigent la xifra de vots per aconseguir un primer representant sigui ridícula: quant més baixa participació més f'acil és que aquesta xifra s'aconsegueixi al mateix temps que més diputats dóna als més votats.

En general doncs, abstenir-se va un mal favor a tota la societat. No té cap raó de ser a no ser que precisament el què vulguin aconseguir els asbtencionistes és ajudar als partits convencionals a afiançar, encara més, el seu poder. Ara bé, el què hauríem de tenir clar és que de tant en tant val la pena arriscar-se i comprometre's. Votar una opció política nova que aporta canvis substancials i de contingut al sistema sí que pot ser un bon revolsiu, i una opció a tenir en compte, abans sempre que no anar a votar.

Tothom parla de la necessitat de llistes obertes, noves circumscripcions, una major proporcionalitat, entre d'altres mesures, però hem de tenir en compte que els partits convencionals no estan interessats en retocar lleis que segurament els poden obligar a cedir quotes de poder. Per això val la pena plantejar-se dues coses: primer de tot si volem o no un canvi, un fet que si la resposta és afirmativa ens portarà ineuívocament a prendre l'opció de participar; la segona és quina opció pot representar o accentuar aquest canvi i en aquest cas no solament tenim 114 candidatures, sinó també l'opció de vot en blanc o el vot nul.

Malgrat tot, el vot en blanc avui dia no representa res més que una opció que consta formalment però que en cap cas té efectes. És per això que un curiós grup que fa anys que treballa amb els temes participatius s'ha refundat per crear Escons en Blanc. Aquesta formació treballa per aconseguir una representació d'escons que evidentment deixaran buits per obligar els polítics a gestionar millor les institucions -inevitablement si un grup no vota res perquè ni es presenta ocuaparà llocs que han pres a la resta de grups convencionals que al seu torn es veuran obligats a negociar molt més per tirar endavant les decissions afavorint així a la millora de la democràcia-; al mateix temps que pressionen i fan visible la principal reivindicació: que els vots ens blanc comptin com a escons buits al parlament aconseguint una via oficial per tots aquells que no volen votar a cap partit i aconseguint que el vot en blanc sigui un vot de càstig.

Avui per començar a submergir-se entre les opcions polítiques actuals, hem començat amb un grup que promulga una opció que no és de dretes ni d'esquerres sinó que solament proposa aconseguir aquest canvi a la llei electoral per afavorir la democràcia i participació de la societat. Més endavant continuarem amb la resta: 114 candidatures donen molt de joc...