Prenguntes sembrades

Sovint tinc la sensació que molta gent pensa que hem de trobar les respostes a molts dels problemes que avui dia creiem viure en una societat que es transforma convulsament. Però potser no són les respostes el què més necessitem. Potser seria millor formular les preguntes adequades. El problema en si mateix no rau en el fet que la majoria de la gent viu d'aquest món sense respecte ni cap el què trepitja, ni cap a la llum del sol que cada dia l'il·lumina i molt menys cap a les persones que l'acompanyen en aquets camí. El problema rau en en que en tot moment avui dia cal i és necessari recordar tant i amb tanta insistència a la societat que tots som un. Recordar que quan un embruta el carrer, l'embruta per tothom, pel de dretes, pel d'esquerres, pel que té gossos, pel que té criatures, pels més vells, pels més joves... Tots som tots, i quan ens hem de recordar que és així vol dir que les coses fa massa temps que no rutllen. I la pregunta és quan vam oblidar que tots plorem, riem, sagnem, patim, somiem i desitgem? Perquè al cap i a la fi, si avui dia hem de demanar que no robin les flors que hom planta és que aquest planeta necessita preguntar-se si sembrem o no plegats per fer un futur millor.