Barcelona 2010: Barni's Power!

Escric aquestes ratlles mentre l'emoció dels últims dies m'acapara; tinc la sensació que dins meu tot segueix un camí indesxifrable on els records i les experiències viscudes aquests dies obren noves portes i finestres abans tancades. Mentre l'estadi Olímpic Lluís Companys ha recuperat el seu ritme latent de buidor, cadascú de nosaltres ha tornat cap al traçat de la seva rutina o quotidianitat anterior. Una rutina que ja mai més serà igual. Diuen que les experiències traumàtiques deixen empremptes tant profundes que mai ens en deslliurem. Però les experiències positives deixen una empempta encara més forta. És com una petjada a la llera de la platja que mai s'esborra per més que l'aigua jugui a refregar-s'hi.

Aquests dies envoltat en el frenesí dels Campionats Europeus d'Atletisme Barcelona 2010 no he après res sobre atletisme ni cap de les seves disciplines. És així de clar. Però sí que he tornat a la meva rutina amb una motxilla plena d'eines, aventures, rialles, experiències, emotivitat, tensions, superació, i tants altres atributs que a partir d'ara seran indescutiblement part de mi. I em sento com si hagués après a llegir un trosset important de la partitura que conforma la meva vida. Mentre els espectadors veien una competició esportiva vistosa i emocionant, els què hem format part de la seva organització ens hem vist immersos en les entranyes sovint aspres de la responsabilitat i duresa que implica tirar endavant un esdeveniment com aquest. I dins d'aquest món que al llarg d'un temps, poc o molt, ens hem trobat immersos en una dinàmica humana on hem trobat espatlles on recolzar-nos, somriures i rialles complices, la companyonia d'un equip jove que malgrat les adversitats ens hem enfrontat fins i tot als nostres límits físics i emocionals.

És per això que avui escric aquestes línies. Perquè de cop tot s'ha aturat i torno al meu dia a dia. Però ho faig amb un somriure cada vegada que penso les paraules màgiques: Barni's Power!