dimecres, 9 de març del 2011

Crònica d'una mort anunciada

Malgrat molta gent es lamenta ara, la marxa de Derbi de Catalunya és un pas més cap a la liquidació del sector del motociclisme a Catalunya. Un sector, que per posar-nos en antecedents, havia estat el segon més productiu del món gràcies a la combinació de la productivitat d'indústries multinacionals com Honda o Yamaha, amb indústries artesanals com Rieju o Gas Gas. Ara toca acomiadar-se de la marca Derbi ja que Piaggio ha decidit traslladar la mítica marca fundada per la família Rabasa a Mollet mitjançant un taller de reparació de bicicletes que regentaven el 1922 a aquesta localitat.

Malgrat Catalunya és un punt de referència pel que fa al motociclisme, no solament per ser un els punts on arrelaren històricament gairebé totes les disciplines de les dues rodes, des del trial, al motocrós fins a la modalitat de velocitat, sinó perquè després de tants anys é un dels punts on es concentren més motocicletes, fabriques tant de producció directa com auxiliar de producció d'accessoris, així com també per l'arrelament d'una afició entorn als diferents pilots de la zona.


Però les normatives actuals castiguen el món d ela motocicleta. Unes normatives discriminatòries que malgrat al sector automovilístic han arribat a subvencionar concessionaris i empreses estrangeres com Nissan o Seat que s'han embutxacat milions d'euros malgrat han retallat igualment sous i llocs de treball, i per tant, diners que han anat directament a les arques de les seus de les multinacionals i que mai més es retornaran ni directa ni indirectament.


Però el món de les dues rodes n'hi ha estat subvencionat, malgrat les fàbriques de les dues rodes aposten per Catalunya i creen llocs de feina. Tot i que Barcelona és una de les ciutats del món amb més motos, sembla que res d'això importa. la decisions polítiques han fet que el carnet de ciclomotor passi dels 14 als 16 anys com la mesura més fàcil per NO regular ni implementar un pla pedagògic de formació per adolescents que perdran oportunitats de mobilitat i de responsabilitzar-se davant de la circulació viària. Segueixen sense regular el fet que robar un ciclomotor continuï sent una falta davant de la llei i no un delicte, afavorint així un desgavell de la protecció d'aquests vehicles.

Però tampoc s'han atrevit a entrar directament en el fet de les autoescoles malgrat diuen que la seguretat viària és una de les majors preocupacions. Llavors per què treure's el carnet de conduir no implica un procés pedagògic d'aprenentatge sinó caure en mans d'uns funcionaris que no tenen ni puta idea de què fer en determinades situacions que són qui valoraran si tens aptituds o no? Per què no s'implanta les escoles de pilotatge de forma oficial perquè els usuaris a par de pagar preus desorbitats per un carnet puguin aprendre de forma pràctica i pedagògica a conduir una moto? Per què ara enduriran la llei d'ITV en motos que limitaran els accessoris que es pugin col•locar a les montures incrementant doncs la crisi que patirà el sector d ela indústria auxiliar que també està arrelada a Catalunya? Com pot ser que per portar una moto gran hagis d'estar limitat en el temps en funció de la potència, independentement de si saps o no conduir, de si portes o no la moto limitada sinó ue solamente depengui d'un compte enrere que dura dos anys exacte?

És lamentable que ningú es faci responsable d'aquests fets. primer perquè les lleis de circulació i lleis que afecten l'articulació del sistema d'obtenció de carnets no estan promogudes per persones expertes en el seu camp sinó per tecnòcrates que no saben quines repercussions tenen les seves decisions. I encara és més lamentable que els ciutadans creiem que un model com Alemanya no és possible, perquè lògicament Espanya no pot aspirar a seguir aquell model... Solament amb decisions correctes i almenys amb la voluntat de millorar, podríem aspirar a segur el model alemany on tenen uns índex de seguretat altíssims, així com unes bones infraestructures i uns nivells de conducció òptims sense anar en contra de la indústria que crea llocs de feina i en definitiva aporta riquesa al seu territori. Quan n'aprendrem? Quan sigui massa tard i Catalunya perdi les últimes industries de les dues rodes que encara batallen per tirar endavant el seu projecte?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada