És cosa de tots!

A dia d'avui, en un món convuls és fàcil escoltar arreu que molts estan cansats dels polítics, de la situació econòmica, vaja, de la situació del món en general. Sovint, ens obsequem en respondre i afirmar què no ens agrada. Però lluny d'arribar a trobar respostes a per què vivim en una societat que no ens agrada, senzillament ens dediquem a desvincular allò que no ens agrada de les nostres pròpies vides.

Els polítics són com són perquè nosaltres som com som. Sí, ho sé fa ràbia. Però les coses són així. La societat en si mateixa és un cúmul de persones amb les seves afinitats i diferències. Però en si mateixa és un conjunt on els mínims comuns denominadors prevalen. Prevalen per formular lleis, per establir què està de moda, per decidir que està bé o malament, etc. Evidentment tot és més complex. però a trets generals la majoria decideix el què regula moral, ètica i legalment el nostre entorn.

Però el fet és que no podem queixar-nos dels polítics sense queixar-nos de nosaltres mateixos. Nosaltres formem part d'aquest conjunt que deixa que les coses continuïn igual. Nosaltres deixem que el Bancs provoquin una crisi financera i els donem subvencions que malgrat els beneficis nets que tenen les entitats mai més tornaran, malgrat tractar-se de diner públics. Nosaltres permetem que els periodistes i mitjans de comunicació tapin les vergonyes de les aventures sexuals dels polítics que tenen protegida i blindada la seva vida sexual per un pacte tàcit des de la transició. Nosaltres permetem que es donin milions d'euros a multinacionals que se'ls guarden a la butxaca mentre obliguen als treballadors eles seves fàbriques ubicades a catalunya a baixar-se el sou si no volen que tanquin la planta sencera. Uns diners que per suposat no tornaran malgrat al cap de l'any tinguin benefici, i a ningú li produeix cap estranyesa.

El món no és així. El món l'hem anat construint entre totes les generacions de persones que conformem cada societat cultural. Però no totes les societats són iguals. Hi ha societats, com les nòrdiques o la japonesa on l'honestedat prima per sobre d'altres emocions i aptituds polítiques. Els polítics són un reflex de la societat que entre tots conformem. I com a tal hem oblidat una cosa: el poder és a les nostres mans. No simbòlicament, sinó realment.

Si volem honestedat apliquem-la al nostre àmbit habitual de vida. Si volem que la gent es comproti com cal deixem de girar la cara quan veiem que algú roba algo pel carrer, posa els peus als seients dels ferrocarrils o llença un paper al mig de la vorera. Si volem recuperar el poder, apaguem tots la llum auna hora concreta apagant milers d'habitatges pressionant així a les elèctriques que ens pauja el preu però regala l'energia a tots els seus treballadors. Si volem canviar el món deixem d¡acceptar o de pensar que per tenir un càrrec o un altre ens pertoquen un seguit de privilegis pagats amb diners (privats o públics) però que no ens correspon. I així un llarg etcètera fins a entendre que aquest és l'efecte mirall. Si nosaltres actuem com cal, no deixarem lloc a la nostra societat a gent mediocre que s'aprofiti dels demés. I així la ciutadania recuperara la seva responsabilitat. T'atreveixes a plicar aquestes exigències al teu dia a dia i a la teva vida? Si és així benvingut al principi del canvi.