De dins de la foscor un pot escoltar tot allò que més el recorda a si mateix. En aquell instant on tot es difumina els propis límits queden reduits a etiqutes plenes de prejudicis que no són sinó petits fanals que aspiren a guiar-nos. Etiquetar el món és com deixar un rastre de molles de pa. Però els grans contes ens han demostrat que no serveix per res. I és que per creuar la foscor un ha de tenir més que unes pedretes o molles de pa. Per creuar la foscor un ha de saber on és el fil del seu esperit, un fil de llum tènue que és capaç d'acariciar el món i la realitat. La foscor ens demostra en el moment just qui som.
dijous, 13 de maig del 2010
De nit, sóc jo
De dins de la foscor un pot escoltar tot allò que més el recorda a si mateix. En aquell instant on tot es difumina els propis límits queden reduits a etiqutes plenes de prejudicis que no són sinó petits fanals que aspiren a guiar-nos. Etiquetar el món és com deixar un rastre de molles de pa. Però els grans contes ens han demostrat que no serveix per res. I és que per creuar la foscor un ha de tenir més que unes pedretes o molles de pa. Per creuar la foscor un ha de saber on és el fil del seu esperit, un fil de llum tènue que és capaç d'acariciar el món i la realitat. La foscor ens demostra en el moment just qui som.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada