De les runes de pedra n'escoltem les veus i en sentim els remors, de sorolls ja oblidats i de colors ja esvaïts. Portalades tancades que un dia van ser obertes i porticons esberlats d'allò que vam haver d'obrir a cops. Una estança amb una càl·lida llar de foc que mai es consumeix i d'altres amb rastres d'una pell congelada i freda que mai més recuperarà la seva templança. Així és com la nostra vida aglutina les runes de la nostra existència dins nostre. Així és com la memòria cataloga les emocions de la nostra vida i les enclaustra dins de nosaltres mateixos. És per això que la memòria és com l'espelma que sempre tenim a mà per recòrrer els passadíssos profunds i sovint foscos de la nostra ànima. Però qui és prou valent per encendre l'espelma i perdre's en l'obscuritat que regna als laberintics corredors dels records?
dissabte, 15 de maig del 2010
Remors
De les runes de pedra n'escoltem les veus i en sentim els remors, de sorolls ja oblidats i de colors ja esvaïts. Portalades tancades que un dia van ser obertes i porticons esberlats d'allò que vam haver d'obrir a cops. Una estança amb una càl·lida llar de foc que mai es consumeix i d'altres amb rastres d'una pell congelada i freda que mai més recuperarà la seva templança. Així és com la nostra vida aglutina les runes de la nostra existència dins nostre. Així és com la memòria cataloga les emocions de la nostra vida i les enclaustra dins de nosaltres mateixos. És per això que la memòria és com l'espelma que sempre tenim a mà per recòrrer els passadíssos profunds i sovint foscos de la nostra ànima. Però qui és prou valent per encendre l'espelma i perdre's en l'obscuritat que regna als laberintics corredors dels records?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada