Eleccions 2010: la responsabilitat de la democràcia.

Últimament em fa gràcia escoltar com molta gent es queixa que el vot en blanc no serveix, com d'altra banda estan farts de votar a partits que no els representen i que gràcies a sumptuoses campanyes de publicitat i marquèting porten els seus candidats a aparèixer als llocs més inesperats, fins i tot escoltar com molts diuen que no hi ha massa alternatives. Un llarg procés de reflexió, que dura aproximadament un minut pot dur qualsevol persona a una nova realitat: hi ha més vida enllà dels partits convencionals.

Sembla que malgrat les queixes d'una gran majoria, la gran massa de votants és reacia a votar a una altra cosa/partit; i al final fan un ús d'un dret que més aviat sembla una rebequeria infantil: l'abstenció. Ara bé, amb l'abstenció tal i com avui dia està contemplada no serveix sinó per afavorir els partits amb representació. Una paradoxa que a més comporta una certa situació demagògica on els que s'abstenen després segueixen criticant i valorant un procés del qual no han format part.

Com deia una petita reflexió, amb molt poc esforç, es pot arribar a entendre que quanta més abstenció més fàcil és per als partits convencionals repartir-se al poder i, fins i tot, afavorir que partits xenòfobs d'ultradreta puguin assolir més fàcilment un mínim per treure algun representant.

Mentre l'abstenció no estigui directament representada al sistema parlamentari i pugui suposar un vot de càstig i tenir implicacions directes en les orgeanitzacions parlamentaries, no serveix sinó per afiançar els partits tradicionals i afavorir l'auge de partits que més aviat cap persona amb dos dits de seny s'hauria de plantejar de votar.

Malgrat tot, dic que em fa gràcia perquè a les properes eleccions hi ha fins un nombre realment sorprenent d'opcions polítiques inscrites al procés electoral. Malgrat és difícil trobar-se una llista decent a Internet, sí que és cert que depén de le spersones/votants informar-se'n. Bàsicament perquè alguns d'ells presenten programes que almenys en paper tenen certa coherència. Si bé és veritat que d'altres fan gairebé riure, tot i que això ho deixo en mans del criteri de cadascú, que com sempre sol ser inesperat. El cas que més em crida l'atenció és que hi ha grups que promouen i defensen precisament el què molta gent al carrer afirma: que l'abstenció serveixi per alguna cosa i obligui al estar representada al sistema parlamentari amb escons buits a teixir un sistema que dificulti le smajories, obligui als pactes transversals i pugui suposar un càstig real als polítics.

D'altres van més enllà, proposen reformes estructurals per convertir l'actual sistema polític en un sistema més representatiu, i parlen de llistes obertes, entre d'altres mesures substancials que de ben segur valdria la pena que algú les tingués en compte.

Senzillament, en resum, val la pena que aquells que encara no hagin trobat les seves opcions polítiques valorin totes les possibilitats, que en general com a societat ens impliquem i examinem exahustivament els seus programes, que busquem alternatives i siguem prou valents com per no acabar jugant el joc de l'abstenció, que ara per ara i amb el model actual, no ajudarà a ningú. Ans al contrari, ens pot perjudicar a tots.